L’autor
d’aquest text és Valentí Almirall.
Es
tracta d’una font primària ja que veiem que es va escriure a l’any 1889, en la
mateixa època que van passar els fets que relata el text. Per tant, és un
document de l’època.
Pel
que fa al seu contingut podem dir que és una font primària política ja que
parla d’un tema polític com són les eleccions i el sistema electoral d’aquella
època. Alhora és també ideològica on l’autor ens exposa la seva ideologia i ens
mostra un sistema d’idees polítiques i socials que configuren la visió de la
realitat. A més, es podria considerar aquest text com a testimonial ja que
l’escriptor del text, Valentí Almirall, va viure aquella època i va patir i
presenciar el frau electoral del sistema de la Restauració.
És
un text que va ser publicat pel mateix Valentí Almirall a l’any 1889. El situem
en l’etapa coneguda amb el nom de Restauració Borbònica que va ser el període
de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio
Martínez Campos el 1874 que va posar fi a la Primera República Espanyola, i la
proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931. El text va ser
escrit, concretament, dintre del període de la regència de Maria Cristina d’Àustria
(1885-1902).
Tracta
sobre el sistema electoral que hi havia en temps de la Restauració. Denuncia la
pràctica del frau electoral ja que totes les eleccions estaven falsejades.
L’autor
d’aquest text és Valentí Almirall. Va néixer a Barcelona l’any 1841 i va morir
a l’any 1904. Valentí Almirall va ser un polític, periodista, assagista i
advocat espanyol. La seva ideologia era republicana i federal, i després és
considerat un dels ideòlegs del catalanisme polític.
Entenia
que la vertebració de Catalunya dins Espanya havia de basar-se en el respecte
absolut i el plànol d'igualtat entre Catalunya i la resta d'estats federals que
haurien de constituir Espanya. L'estat compost o federal era la seva aspiració
de caràcter polític assumint la representació del republicanisme federal i del
catalanisme.
Entre
1868 i 1881 va militar en el Partit Republicà Democràtic Federal vertebrat al
voltant del Club dels Federalistes (1868-1869), del qual va ser elegit el
primer president alhora que del diari El
estado catalán.
A
l’any 1879 Almirall va fundar el Diari
Català, primer diari en llengua catalana.
Un
any més tard, el 1880, va organitzar el Primer Congrés Catalanista en el que va
pretendre unir els ideals del federalisme republicà amb els del catalanisme
literari.
El
1882 va impulsar la creació del Centre Català, concebuda per l’entitat cívica
defensora dels interessos culturals i econòmics de Catalunya.
L’any
1886 va marcar el punt culminant de la seva carrera en publicar Lo catalanisme, la primera obra en la qual
exposava de forma sistemàtica els postulats del catalanisme i on defensava un
catalanisme de caràcter democràtic.
Els
destinataris als quals es volia dirigir Valentí Almirall era la nació, tota la
civilització. El que ell pretenia era informar-nos del que verdaderament estava
passant amb el sistema electoral. Volia que tots s’assabentessin de que les
eleccions estaven falsejades i ens estaven enganyant.
Es
tracta d’un fragment de l’obra España tal
como es de 1889, de Valentí Almirall.
Valentí
Almirall en aquest text fa una crítica a la forma en que es feien les eleccions
que es duien a terme durant el període de la Restauració ja que en el primer
paràgraf Almirall ens diu que s’estan burlant de tots els electors perquè les
eleccions són parodies dolentes.
Ens
explica com es feien les eleccions ja que a Espanya els governs no eren fruit
de la lliure decisió dels electors expressada en les eleccions.
La
idea més important o tesi del text és que en aquell temps tot el sistema
electoral estava falsejat i manipulat. Només hi havia un únic elector que era
el ministre de Governació. Aquest era l’encarregat d’elaborar la nòmina de
diputats que havien de sortir elegits, i així, el partit en el govern obtenia
una àmplia majoria.
Valentí
Almirall explica tot el procés que es portava a terme en les eleccions. A les
llistes dels electors es posaven noms imaginaris i de persones difuntes i el
dia de les eleccions alguns empleats subalterns anaven a votar en nom seu. A
més, la majoria dels cops s’afegien vots i es falsificaven els recomptes.
El
ministre de Governació també designava alguns candidats d’oposició però que eren
desconeguts pels electors i sense cap mena d’interès.
Amb
tot això, finalment sortia guanyador el partit del govern (aquell que
interessava), malgrat que abans de fer les eleccions ja es sabia amb tota seguretat
qui sortiria guanyador.
Com
ja hem vist, Valentí Almirall és l’autor d’aquest text que forma part de la
seva obra España tal como es. Va ser
escrit l’any 1889, durant la regència de Maria Cristina d’Àustria. Almirall
critica el procediment en que es feien les eleccions, totes falsejades i
preparades perquè sortís guanyador el partit que interessava al govern. La seva
finalitat és mostrar-nos tal i com era aquella època, el sistema polític i
Espanya en general perquè tota la nació s’assabenti del que s’estava fent.
Sota
el meu punt de vista, jo estic d’acord amb Valentí Almirall ja que em sembla
molt malament que es falsifiquin unes eleccions. Crec que no és just que la
gent acudeixi a votar i doni la seva decisió o opinió envers un partit, si
després d’això no se’n farà res. Per molt que la gent voti a un partit concret,
finalment sortirà guanyador aquell partit que afavoreix el ministre de
Governació. D’aquesta manera s’està enganyat a tots els ciutadans ja que surt
un partit guanyador quan probablement aquest no era el votat per la majoria.
També trobo malament que funcionaris subalterns acudeixin a votar en nom de
persones ja difuntes.
Crec
que les eleccions són una pràctica en la qual la societat té dret a participar
de manera legal i on poden posicionar-se al costat d’un partit o d’un altre. El
partit guanyador hauria de ser aquell escollit per la població. Si no surt el més
favorable al govern serà perquè hi ha alguna cosa que falla i que no agrada a
lanació. Penso que no sempre pot sortir el que un espera, caldrà anar millorant
fins al pròxim any de celebrar les eleccions.
- Preguntes:
a) Explica la diferència entre sufragi universal i sufragi restringit.
El
sufragi universal és el dret de vot
que tenen totes les persones majors d’edat d’una comunitat o Estat, independentment
de la seva raça, sexe, creences o condició social.
En
canvi, el sufragi restringit o també
anomenat sufragi censatari, es
denomina al sistema electoral que condiciona el dret a vot al fet que el
ciutadà compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social.
Aquests motius són generalment econòmics (possessió d'un determinat nivell de
rendes o ofici) o relacionats amb el nivell d'instrucció (llegir i escriure) o
social (pertinença a un determinat grup social) o estat civil (casat), a més
del sexe, ja que era referit només als homes.
Per
tant, el sufragi universal i el restringit són contraris ja que el sufragi
universal no estableix cap condició llevat de la majoria d'edat i la
ciutadania, mentre que el restringit o censatari només permet el vot als homes
i amb determinats requisits.
b) Com controlava les eleccions el
ministre de la Governació?
El
ministre de Governació era l’únic elector possible i, juntament amb un exèrcit
de funcionaris de tota classe, executava i duia a terme totes les eleccions.
S’encarregava d’elaborar la nòmina de diputats que havien de sortir elegits en
cada circumscripció, així el partit en el govern obtenia una àmplia majoria.
També, el ministre de Governació, era qui feia els diputats ministerials i
també designava aquells candidats d’oposició que havien de sortir.
c) Quines pràctiques fraudulentes
es descriuen en el text?
En
l’elaboració del cens, aquest era engrossit amb el nom de persones ja difuntes
o desconegudes. El dia de les eleccions, acudien funcionaris o empleats
subalterns i, amb una roba prestada, votaven en nom d’aquestes persones.
d) Qui eren els cuneros?
Els
cuneros eren candidats o diputats a
Corts, estranys al districte i patrocinat pel Govern. És a dir, eren aquells
candidats d’oposició que el propi ministre de Governació designava per tal de
fer més real i legal el sistema electoral ja que tot govern sempre ha de tenir
oposició. Aquests candidats o diputats eren completament desconeguts dels seus
electorals i no provenien de la circumscripció per la qual havien estat
elegits.
També
s’anomenaven diputats de bressol.
Nadinne J (2 BATX B)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada